La gran interrelació territorial de les ciutats i els municipis comporta una ampliació de l'espai de vida quotidià el que evidentment, incideix en la gestió del temps de les persones. Cada cop més, les polítiques urbanes estan posant una especial atenció sobre com el funcionament de les ciutats incideix en l’ús que els ciutadans fan del seus temps i, especialment, en les possibilitats de conciliació de les diferents esferes vitals dels individus (laboral, familiar i personal). Es pretén avançar en la reflexió sobre aquesta qüestió incorporant un nou element al debat actual: de quina manera la metropolinització incideix en el factor temps i quin són els seus costos i quines les oportunitats que genera.

Es constitueix la Taula Metropolitana del Temps, formada per un grup de persones expertes amb l’objectiu de proposar i validar les línies de treball a cada fase de l’estudi. També es va proposar fer un recull de les experiències portades a terme a altres països d'Europa (Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Regne Unit, Finlàndia, Dinamarca).

L’estudi sobre L’ús social del temps a la Regió Metropolitana de Barcelona té per objecte analitzar com el procés de metropolinització incideix en els usos dels temps de la població. La investigació parteix de la hipòtesi que la gestió del temps depèn, en part, de la vertebració territorial i de l’ús que es fa del propi espai en la vida. La forma com s’estructura el territori i la forma com s’organitzen les ciutats determinen en gran mesura les estratègies de les persones en el desenvolupament de les seves activitats. I és que, sovint, els conflictes en la gestió del temps també són un reflex de l’estructura territorial i de l’ús que se’n fa.

En definitiva, l’ús social del temps també depèn de la configuració de la ciutat real de cada persona. Les polítiques territorials i urbanístiques, el mercat immobiliari i el cost de l’habitatge, les infraestructures de transports, la localització dels llocs de treball i dels polígons industrials, la localització dels serveis bàsics, l’evolució sociodemogràfica i les migracions poblacionals, entre d’altres, són factors que influeixen en els usos del temps i, especialment, en les pautes i els temps de desplaçament. Les dinàmiques metropolitanes tendents cap a una major interrelació de l’espai i una ampliació de la ciutat quotidiana poden suposar un cost vital, en tant que distorsionen la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.

El temps esdevé un valor escàs. Socialment se li atribueix un pes cada vegada més rellevant en la qualitat de vida dels individus. La percepció social sobre la mancança de temps disponible es tradueix en la recerca de la proximitat i en la demanda social de reducció dels temps desplaçaments.

Amb aquest estudi es vol assentar les bases per a començar un procés de reflexió respecte al fenomen que fa anys que es va desenvolupant. Saber les principals problemàtiques i necessitats de la ciutadania en aquest ús del temps ens dóna les claus per poder endegar reflexions respecte a com han de ser les bones practiques que es posin en marxa i per poder posar en marxa experiències pilot que millorin el temps de les persones, tal com ja s’han impulsat des de la Regidoria del Usos del Temps en altres àmbits de la vida quotidiana.